Per què cal validar
Molts projectes tenen bones intencions però no arriben a generar aprenentatge profund perquè són massa ambiciosos, poc connectats amb l’entorn o insuficientment experimentals. La validació és una eina senzilla per garantir viabilitat, qualitat i coherència científica.
Els 5 criteris de validació Montquímic
1. Rellevància local
El repte té una connexió clara amb l’entorn natural o social del centre?
→ Si no respon a una necessitat o curiositat real, esdevé artificial.
2. Viabilitat logística
El centre pot obtenir dades, mostres o observacions sense materials impossibles o condicions inassumibles?
→ La ciència escolar no necessita grans aparells, però sí criteri.
3. Sobirania del procés
L’alumnat pot prendre decisions, revisar protocols, interpretar resultats i argumentar-los?
→ Si tot està “diseccionat” pel docent, no és recerca.
4. Interdisciplinarietat raonable
La proposta incorpora diversos àmbits (ciències, tecnologia, llengua, matemàtiques…) d’una manera natural i no forçada?
→ Evitar “afegits artificials” per semblar interdisciplinari.
5. Impacte potencial
El projecte pot generar millora, coneixement útil al centre o acció transformadora?
→ No cal grandesa: una petita conclusió ben fonamentada ja és impacte.
Com s’utilitza la validació
- Primer es formula la pregunta o prehipòtesi.
- Es passa la check-list com a filtre.
- Si falla algun criteri, es reformula la proposta.
- Un cop validada, es dissenya el procés experimental.
La validació no jutja, orienta.
Errors habituals
- Confondre validació amb burocràcia.
- Acceptar projectes massa teòrics.
- Sobrestimar la capacitat logística real.
Recursos i materials
– Document de validació i check-list
– Exemples de projectes validats
– Rúbriques de seguiment